INTERESSANT
Si voleu visitar el municipi de Veciana i voleu tenir tota la informació necessària per no deixar-vos cap racó aquí teniu el catàleg turístic de Veciana en format pdf.
Aquest catàleg recull els principals atractius turístics del municipi com son les diverses esglésies romàniques, el Molí de la Roda, les rutes de senderisme, i els allotjaments rurals, entre d’altres.
De ben segur que en aquest catàleg trobareu més d’un punt d’interès que us cridarà l’atenció i es que Veciana, gràcies a la seva rica història conserva dins del seu municipi nombrosos edificis religiosos i civils de gran valor històric i cultural. La majoria de nuclis que formen el municipi nasqueren a redós de castells i cases nobles, les quals han donat als seus carrers i places un regust d’antigor que captiva al visitant.
Des d’aquí us animem a visitar Veciana, on el silenci se sent.
accés al cataleg-turistic
Santa Maria de Veciana
L’església de Santa Maria de Veciana està situada dalt d’un turó sobre l’indret on la carretera BV-1005 enllaça amb la BV-1004 que porta al nucli de Veciana
Aquesta església ja apareix en un capbreu de béns pertanyents a la canònica de Sant Pere de Vic, on es fa palès que Santa Maria de Veciana ja exercia com a parroquial a principis del segle XI.
És un edifici d’una única nau, capçada a llevant per un absis semicircular.
L’edifici rebia la llum a partir de tres finestres originals. Al mur nord, la finestra és molt simple, culminada amb arc de mig punt, a l’igual que a l’absis, que incorpora a més una petita arquivolta. A la façana de migdia la finestra presenta tres arcs de mig punt concèntrics.
L’accés primitiu a l’edifici es realitzava per una porta oberta a la façana de migdia, que conserva part de la decoració romànica. Presenta tres arcs de mig punt en degradació. L’arcuació central, de secció quadrangular, amb impostes, descansa sobre uns capitells i columnes de factura moderna. Aquesta arquivolta i les impostes són decorades amb relleus de motius geomètrics i vegetals.
El parament intern de l’absis és descarregat per tres arcades de mig punt endinsades cap al mur que també son presents, una a cada costat, als murs laterals que delimiten el presbiteri.
A la resta de la nau hi trobem quatre grans arcs de mig punt que es van aixecar per tal de disminuir l’amplada de l’edifici i fer alhora més segura la segona volta de pedra construïda després d’ensorrar-se la primitiva de pedra. Tot i aquesta reconstrucció la segona volta també s’ensorrà cap al segle XVII, moment en el qual es va remodelar tot l’espai interior reconstruint-lo amb les formes típiques de l’estil gòtic. Actualment, i després de diverses campanyes de restauració, l’església presenta l’aspecte original del segle XII.
Des de l’any 1988 presideix el presbiteri una reproducció de la talla romànica de Santa Maria de Veciana, ja que l’original es conserva al Museu Episcopal de Vic, des de l’any 1893. Per les seves característiques, proporcions, expressió i estil es creu que la imatge és del segle XIII. La curiositat que presenta aquesta marededéu es que el Nen seu sobre la cama dreta, al contrari de la majoria de les altres verges que seu sobre la cama esquerra o al centre de la falda.
Sant Pere del Vim
L’església de Sant Pere del Vim està situada al nucli que porta el mateix nom, enclavat al peu de la carretera C-1412 entre les poblacions de Copons i Els Prats de Rei.
Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Miralles. Les funcions parroquials de l’església es constaten en una llista de parròquies del bisbat de Vic, entre els anys 1025 i 1050, on figura la del Vim.
Continuà exercint aquesta funció fins el 1681, any en què la visità per darrera vegada un bisbe de Vic. El 1685 ja apareix com a sufragània de Santa Maria d’Els Prats de Rei.
L’edifici, del segle XI, és un bonic exemplar romànic format d’una sola nau, capçada a llevant, per un absis semicircular unit a la nau mitjançant un arc presbiteral que fa la degradació amb la nau. L’absis es flanquejat per dues absidioles de perímetre semicircular, desplegades al començament dels murs laterals que defineixen una capçalera trebolada.
Els paraments externs de l’edifici són ornamentats, a l’absis, amb un fris d’arcuacions cegues, distribuïdes en cinc sèries d’arquets dobles entre lesenes, sota una cornisa que també es fa extensiva al mur nord on es repeteixen les arcuacions cegues, dividides ara en dos grups de tres entre lesenes curtes. Al mur sud resta un fragment d’arcuacions cegues, vers llevant, i un tros de cornisa, vers ponent.
L’església rep llum a través d’un conjunt de finestres de doble esqueixada distribuïdes per les tres façanes i absis.
L’accés a l’església es fa per una porta moderna desclosa a la façana de ponent que, potser, substituí una altra situada al mur de migdia, que ha estat retocat parcialment.
La volta interior es de mig punt a la nau i de quart d’esfera a l’absis, indret aquest últim on es conserven unes pintures murals de gran valor històric.
El conjunt pictòric està format per dues etapes clarament diferenciades. El més antic, que es percep al contorn de la volta i a l’arc triomfal, representa una sèrie de sanefes concèntriques de caràcter geomètric i vegetal. L’altre cicle es conserva a la part central de la conca, en una capa damunt de l‘anterior i s’hi representa una màndorla circular ornamentada amb ones concèntriques, dins la qual apareix la figura de sant Pere entronitzat i amb tiara papal de tres corones.
Sant Pere de Montfalcó el Grós
Situada en un turonet a prop del poble de Montfalcó el Grós trobem l’església romànica de Sant Pere.
Aquesta església es trobava dins el terme del castell de Montfalcó el Grós. Tot i que cap al segle XI tenia condició de parròquia, ja que apareix citada al llistat de parròquies del bisbat de Vic datat entre els anys 1025 i 1050, cap al segle XIII o inicis del XIV va perdre aquesta condició per passar a ser una sufragània de Santa Maria de Veciana, tal i com continua sent en l’actualitat.
Arquitectònicament és un edifici d’una única nau, culminada per un absis semicircular a llevant. Aquesta església ha patit un important seguit de remodelacions al llarg de la història que han desfigurat notablement la seva factura romànica. Entre els modificacions més importants destaca el sobrealçat general de l’edifici, més evident a l’absis que va igualar l’alçada dels dos cossos de l’edifici.
Amb posterioritat també s’hi va afegir una sagristia a la façana de migdia i una capella a la nord. La nau també fou capçada a llevant, on s’afegí un campanar nou d’espadanya.
L’edifici conserva una única finestra original situada a l’absis, amb doble esqueixada i rematada per un arc de mig punt. La porta d’accés d’arc de mig punt, es manté a la façana de migdia.
A l’interior de l’església, juntament amb alguns pilars decorats d’estructura poligonal als murs laterals, hi ha diversos elements esculpits. Dos d’aquests són treballats sobre una de les bandes de la pilastra. Es tracta d’una cara, a manera de màscara, que duu corona treballada i que podria correspondre a una figura femenina. Sota d’aquesta hi ha una doble línia de motius triangulars que ressegueixen les tres cares dobles del pilar. El segon element correspon a una figura sencera, vestida amb túnica i amb les mans sobre les galtes, que flanquegen la boca, oberta, talment com si fes un gest de silenci o potser una ganyota. La imposta que reposa sobre aquest mateix pilar encara mostra restes de la decoració en relleu, que consistia en una combinació de motius geomètrics i florals treballats amb trepant. Tots aquests elements semblen ser de la darreria del selge XIII o la primera meitat del XIV, més pròxims sens dubte a una estètica gòtica que no pas romànica.
En general l’edifici de Sant Pere de Montfalcó el Grós, respon a una obra romànica aixecada en el transcurs del segle XII i inserida dins l’àmbit rural, on les tècniques constructives, llevat d’alguns casos, havien evolucionat poc.
Capella de Santa Llúcia de la Rubiola
A dins el recinte de l’antiga casa noble de Cal Riera trobem la capella de Santa Llúcia, patrona del poble.
Exteriorment es un edifici rectangular, amb un cos annex que s’ha convertit en una ampliació de la petita capella. Sobre la porta d’entrada hi trobem un petit campanar d’espadanya.
Interiorment presenta una decoració d’estil gòtica. Així veiem com en la nau arranquen diverses nerviacions gòtiques que s’enllacen en la clau de volta on trobem l’escut de la família Riera.
A la part del presbiteri veiem com les nerviacions gòtiques s’acaben en unes claus de volta amb imatges de sants, les quals s’enllacen amb una clau de volta central on hi veiem també la figura d’una sant. Entre nerviacions trobem dues petxines situades als racons de la nau. Al presbiteri trobem un altar adossat a un petit retaule de fusta on hi veiem l’imatge de Santa Llúcia, en l’espai central.
Al terra de la nau s’hi conserva encara una gran llosa de pedra sense inscripcions i que forma part d’una sepultura, segurament dels senyors de la casa.
Cada 13 de desembre, festivitat de Santa Llúcia, la capella roman oberta durant tot el dia per tal de poder-la visitar. A mes, al matí d’aquest dia s’hi celebra missa en honor a la santa màrtir.
Molí de la Roda
El Molí de la Roda es un casal conegut històricament com a “Molins de Segur”, i està situat en un fondal frondós on neix la riera gran, principal afluent del riu Anoia.
Aquest recorregut inicial de l’Anoia també es coneix com la riera de la Font dolla, pel fet de sortir-hi l’aigua a dolls (el doll és un recipient per a contenir líquids). Tal fou l’abundància d’aigua en aquest indret que en la capella que hi ha al costat del Molí de la Roda s’hi venerava primitivament una imatge de la Mare de Déu de les Dolles. Després si venerà la Mare de Déu de la Concepció, fins a l’actualitat que s’hi venera la Mare de Déu de Montserrat. La capella també es coneguda com Mare de Déu dels Molins de Segur o Verge del mas Sobirà.
Arquitectònicament la capella es de planta rectangular. La teulada a dues vessant està culminada amb un petit campanar d’espadanya, del segle XVIII. L’edifici rep llum a través d’una finestra que hi ha sobre la porta d’entrada i d’una altra que es troba en un mur lateral.
Pel que fa al casal del molí de la Roda tenim que fou l’antiga residència dels barons de Segur, com ho recorden encara els dos escuts heràldics que hi resten.
És un gran edifici bastit al segle XVII i reformat al segle XVIII amb finestres d’arc conopial i altres de tipus renaixentista. La part antiga, amb espitlleres i volta, forma com una torre i és coneguda popularment com la presó, ja que era en efecte la presó de la baronia. Sota el casal i havia els molins senyorials moguts per una gran roda hidràulica mecànica, desapareguda l’any 1981, que donà el nom popular de Molí de la Roda.
