Sant Pere de Montfalcó el Gros
Situada en un turonet a prop del poble de Montfalcó el Gros trobem l’església romànica de Sant Pere.
Aquesta església es trobava dins el terme del castell de Montfalcó el Gros. Tot i que cap al segle XI tenia condició de parròquia, ja que apareix citada al llistat de parròquies del bisbat de Vic datat entre els anys 1025 i 1050, cap al segle XIII o inicis del XIV va perdre aquesta condició per passar a ser una sufragània de Santa Maria de Veciana, tal i com continua sent en l’actualitat.
Arquitectònicament és un edifici d’una única nau, culminada per un absis semicircular a llevant. Aquesta església ha patit un important seguit de remodelacions al llarg de la història que han desfigurat notablement la seva factura romànica. Entre els modificacions més importants destaca el sobrealçat general de l’edifici, més evident a l’absis que va igualar l’alçada dels dos cossos de l’edifici.
Amb posterioritat també s’hi va afegir una sagristia a la façana de migdia i una capella a la nord. La nau també fou capçada a llevant, on s’afegí un campanar nou d’espadanya.
L’edifici conserva una única finestra original situada a l’absis, amb doble esqueixada i rematada per un arc de mig punt. La porta d’accés d’arc de mig punt, es manté a la façana de migdia.
A l’interior de l’església, juntament amb alguns pilars decorats d’estructura poligonal als murs laterals, hi ha diversos elements esculpits. Dos d’aquests són treballats sobre una de les bandes de la pilastra. Es tracta d’una cara, a manera de màscara, que duu corona treballada i que podria correspondre a una figura femenina. Sota d’aquesta hi ha una doble línia de motius triangulars que ressegueixen les tres cares dobles del pilar. El segon element correspon a una figura sencera, vestida amb túnica i amb les mans sobre les galtes, que flanquegen la boca, oberta, talment com si fes un gest de silenci o potser una ganyota. La imposta que reposa sobre aquest mateix pilar encara mostra restes de la decoració en relleu, que consistia en una combinació de motius geomètrics i florals treballats amb trepant. Tots aquests elements semblen ser de la darreria del segle XIII o la primera meitat del XIV, més pròxims sens dubte a una estètica gòtica que no pas romànica.
En general, l’edifici de Sant Pere de Montfalcó el Gros respon a una obra romànica aixecada en el transcurs del segle XII i inserida dins l’àmbit rural, on les tècniques constructives, llevat d’alguns casos, havien evolucionat poc.